Democràcia

COMUNICAT/COMUNICADO (abajo en lengua castellana).

El periodista marroquí Ali Lmrabet, en vaga de fam de nou, 10 anys després, per denunciar un nou atemptat a les llibertats individuals i col·lectives al règim alauí.

El periodista Ali Lmrabet ha iniciat el 24 de juny de 2015 una nova vaga de fam a Ginebra, davant el Palau de les Nacions..

L’any 2003, el règim autocràtic del Marroc, comandat pel rei Mohamed VI, el va empresonar per exercir professió, íntimament vinculada a la llibertat d’expressió i va patir el tancament dels dos –i únics- setmanaris satírics marroquins que dirigia: Demain (en llengua francesa) i Duman (en llengua àrab). Aleshores, amb el suport d’una campanya internacional pel seu alliberament, l’Ali va aconseguir la seva sortida de la presó, però no va poder reobrir els diaris satírics que dirigia i va ser condemnat a no poder exercir la seva professió, el periodisme, per un període de deu anys.

Malgrat haver complert la pena que se li va imposar íntegrament, avui, el regne alauita segueix impedint que el periodista Ali Lmrabet pugui desenvolupar la seva professió de manera lliure i independent en exercici de la seva voluntat, dels seus drets com a ciutadà d’un règim que presumeix de democràtic que impedeix el dret a la informació de la ciutadania barruerament, negant-li la renovació dels seus documents d’identitat i convertint-lo en el “primer marroquí sense papers a Marroc”.

Des del Programa de Treball per la Democràcia de l’associació l’Oliva, fem una crida a totes aquelles persones amb sensibilitat i coherència democràtica, i a tots aquells amics no efímers de Charli Hebdo, per a què mostrin en seu rebuig a aquest nou atemptat a les valuoses llibertats de premsa, d’expressió i d’opinió i us convidem a que pressioneu per a que la democràcia del Marroc no faci el ridícul, i les persones puguin desenvolupar lliurement el seu dret al treball, en aquest cas, el periodisme.

També fem una crida a les institucions públiques, a les ONGs, als partits polítics democràtics, per a què facin pressió i denúncia d’aquesta arbitrària i flagrant violació i atemptat a les llibertats individuals i col·lectives i que es sumin a la exigència per a que el respecte als drets fonamentals de les persones sigui efectiu.

Perquè no en tenim prou amb democràcies de pa sucat amb oli, jo també sóc Ali Lmrabet!!

Links de referència:

 

http://alisinpapeles.blogspot.com.es

 

Francesc Sol

 

En castellano:

COMUNICADO

El periodista marroquí Ali Lmrabet, en huelga de hambre de nuevo, 10 años después, para denunciar un nuevo atentado a las libertades individuales y colectivas en el régimen alauí.

El periodista Ali Lmrabet ha iniciado el 24 de junio de 2015 una nueva huelga de hambre en Ginebra, ante el Palacio de las Naciones.

En 2003, el régimen autocrático de Marruecos, comandado por el rey Mohamed VI, encarceló el periodista por ejercer su profesión, íntimamente vinculada a la libertad de expresión, y sufrió el cierre de los dos -y únicos- semanarios satíricos marroquíes que dirigía: Demain (en lengua francesa) y Duman (en lengua árabe). Entonces, con el apoyo de una campaña internacional por su liberación, Ali consiguió su salida de la prisión, pero no pudo reabrir los periódicos satíricos que dirigía y fue condenado a no poder ejercer su profesión, el periodismo , por un periodo de diez años.

A pesar de haber cumplido la pena que se le impuso en su totalidad, hoy, el reino alauí sigue impidiendo que el periodista Ali Lmrabet pueda desarrollar su profesión de manera libre e independiente en ejercicio de su voluntad, de sus derechos como ciudadano de un régimen que presume de democrático que impide el derecho a la información de la ciudadanía barruerament, negándole la renovación de sus documentos de identidad y convirtiéndolo en el “primer marroquí sin papeles en Marruecos”. .

Desde el Programa de Trabajo para la Democracia de la asociación La Oliva, hacemos un llamamiento a todas aquellas personas con sensibilidad y coherencia democrática, y a todos aquellos amigos no efímeros de Charli Hebdo, para que muestren en su rechazo a este nuevo atentado a las valiosas libertades de prensa, de expresión y de opinión y le invitamos a que presione para que la democracia de Marruecos no haga el ridículo, y las personas puedan desarrollar libremente su derecho al trabajo, en este caso, el periodismo .

También hacemos un llamamiento a las instituciones públicas, a las ONGs, a los partidos políticos democráticos, para que hagan presión y denuncia de esta arbitraria y flagrante violación y atentado a las libertades individuales y colectivas y que se sumen a la exigencia para que  el respeto a los derechos fundamentales de las personas sea efectivo.

Porque no nos basta con democracias de medio pelo, yo también soy Ali Lmrabet!!

Links de referencia:
http://alisinpapeles.blogspot.com.es

Francesc Sol

La democràcia és un concepte vell, mil·lenari fins i tot. Avui, les societat humanes i sobretot des de la constitució dels anomenats estats moderns, la democràcia se suposa que és la forma de govern majoritària del diferents estats del planeta.

El principi bàsic de la democràcia és la divisió de poders. Aquests poders són: el poder legislatiu, el poder executiu i el poder judicial. I darrerament es parla molt d’un quart poder: els mitjans de comunicació.

El poder legislatiu és el que dóna lloc a la promulgació, modificació o derogació de lleis, i qui executa aquest poder aconsutumen a ser el que s’anomenen, per una banda la cambra alta (en el cas espanyol, el senat) i per altra banda, la cambra baixa (en el cas espanyol, el congrés dels diputats). Aquestes, en règims democràtics, són elegides per sufragi universal directe i aquest tipus de representació es diu democràcia representativa: els i les ciutadanes amb edat i capacitat de votar, escullen els seus representants que ocuparan els escons que els pertoqui per un període de temps determinat i exerciran el poder legislatiu.

El poder executiu, en estats democràtics, és el que correspon al govern. Aquest govern és escollit pel poder legislatiu. Els i les diputades, d’acord amb els resultats de representació obtinguts per unes eleccions lliures i plurals, escullen, en alguns casos, el/la cap d’estat i/o el cap de govern, que és qui s’encarregarà de formar govern i governarà per un període de temps determinat.

El poder judicial és qui ha de garantir que es compleixin les lleis vigents i si cal, sanciona, coerceix qui no compleixi les lleis. El conformen jutges i jutgesses i magistrats i magistrades. El poder judicial s’estructura en diferents nivells segons el país i la seva jurisdicció.

El quart poder és una expressió que avui en dia s’utilitza per definir el poder que tenen els mitjans de comunicació de masses, donat que durant les darreres dècades han esdevingut actors clau en la influència que exerceixen sobre els altres tres poders.

Des d’aquesta finestra, el Grup de Treball per la Democràcia de l’associació l’Oliva, anirà aprofundint en els continguts d’aquesta paraula a vegades tan grossa i a vegades tan buida que és Democràcia.

Tallers relacionats en actiu (veure més informació a la pestanya “serveis”):

Taller d’acció participativa sobre el sistema de democràcia representativa.

Taller d’acció participativa sobre drets humans: introducció als drets civils i polítics, econòmics, social i culturals, mediambientals i altres drets humans.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s




%d bloggers like this: